July 16th, 2010
Reprodueixo a continuació, un correu que m’ha arribat.
Amb això no vull dir que hi estigui d’acord al 100% amb el contingut del mateix, per exemple, ni Carretero ni Laporta son els meus candidats ideals, com tampoc crec que ERC sigui una opció tant dolenta com per a votar directament al Montilla, o que l’opció d’un front CiU – ERC fos millor que un segon tripartit.
Tot i això, el sentit d’aquest escrit, seria el que, si es fes realitat, em podria fer replantejar la meva determinació, hores d’ara, de votar nul en qualsevol elecció de llistes, siguin al nivell que siguin.
| Els independentistes podrem votar a les properes eleccions al Parlament de Catalunya?
Realment estàvem esperançats que per fi l’independentisme podria arribar a la maduresa organitzativa suficient com per poder presentar-se al Parlament de Catalunya amb una candidatura unitària i transversal i amb unes possibilitats reals d’èxit.
El manifest Patriotisme i dignitat de Joan Carretero i la posterior creació de Reagrupament així ens ho feien creure. L’altra esperança era Joan Laporta, ex-president del Barça que ha portat l’equip insígnia de Barcelona i Catalunya al capdavant del fútbol mundial tot fent-lo un referent de catalanitat, el mateix Reagrupament havia ofert a Joan Laporta ser el cap de llista d’una candidatura unitària. Aleshores tot era esperança.
Fins fa poc la situació era aquesta, però realment el procés no avançava, va caldre tirar endavant la Conferència Nacional del Sobiranisme per insistir en el procés. Nombroses agrupacions polítiques i patriòtiques hem donat recolzament a una candidatura unitària i transversal del independentisme català, i on som ara?
Realment hi ha dos responsables sobre els que recau l’èxit o el fracàs del projecte, es diuen Joan Carretero i Joan Laporta, no hi ha diferències ideològiques notables entre ells, especialment en el que fa referència al projecte nacional, ambdós defensen la independència nacional, avoquen per una candidatura transversal i unitària i difícilment podríem titllar de més patriota a un o l’altra.
Què manca doncs per la unitat? Quins son els problemes per unir els dos projectes: Reagrupament i Democràcia Catalana? NO hi ha diferències ideològiques, NO hi ha diferències de projecte nacional, NO hi ha diferències d’estratègia política. Aleshores? És un problema més relacionat amb l’etologia que amb la política? No poden haver dos galls en un galliner? És aquest el problema? Esperem que els nostres polítics hagin comprès que existeix la Teoria de l’Evolució i que els sers humans podem establir relacions molt més complexes i diferenciades que les aus de corral.
Que es deixin de problemes de llistes, si cal, que cerquin un arbitratge exterior, hi ha prous patriotes que estan lluny de buscar en la política la culminació dels seus interessos personals que podrien arbitrar entre els dos patriotes i la resta del independentisme. La mateixa Conferència Nacional del Sobiranisme va llançar el Manifest del 12 d’Abril on Antoni M. Badia i Margarit, Heribert Barrera i Costa, Agustí Bassols i Parés, Joan Blanch i Rodríguez, Moisès Broggi i Vallès i Orioll Domènec i Llavallol impulsaven una candidatura de consens. Ells podrien arbitrar o delegar l’arbitratge per assolir aquest consens. No hi ha prous garanties?
Estem en un moment que no cal, només, ser patriota, cal ser també responsable i els dos líders del independentisme Joan Carretero i Joan Laporta han d’assumir la responsabilitat que tenen. Si al final, quan arribin les eleccions al Parlament de Catalunya es presenten dues o més candidatures independentites “unitàries” els patriotes de peu, els que ja de per si creiem poc en la política i molt menys en els polítics ens quedarem a casa, no votarem, esperarem, un cop més, que patriotes de debò vulguin i sàpiguen liderar un projecte engrescador i realista. Això sí esperem que els que ens han decebut marxin a casa seva i s’oblidin de nosaltres com nosaltres ens oblidarem d’ells.
Sols ens queda tenir l’esperança que al final s’assolirà la unitat i que l’independentisme serà present al Parlament per avançar cap un procés que ja esdevé imparable: la creació de l’Estat Català.
Postscriptum:
Havent acabat la redacció d’aquest article he de constatar que altres formacions cercaran el vot independentista, CiU i ERC. Dels primers només ens cal recordar que varen tenir el poder durant un quart de segle i seguiren en tot moment la política del peix al cove, l’il·lustre antecessor del Sr, Mas, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol va arribar a ser nomenat Español del Año gràcies a la seva insistència en donar recolzament als diferents governs espanyols; en definitiva CiU no ha estat més que un projecte regionalista malgrat que durant els anys d’oposició hagin intentat fer-nos creure que van cap el sobiranisme. Certament no ens mereixen cap confiança. I ERC?, bé, si volem votar Esquerra millor votem directament Montilla, en pocs anys aquesta formació independentista (sic) ha esdevingut un apèndix “sobiranista” del PSC fins al punt d’esdevenir tant sols una marca blanca del socialisme “català”. De credibilitat zero, varen poder optar per crear un “Front Patriòtic” amb CiU i optaren pel Tripartit, i dos cops!, o sigui que un tercer ja no cal. |
Xavier Andreu i Prat
del Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat
16 de juliol de 2010
Categories: Independència
July 15th, 2010
Los ayuntamientos andaluces van camino de la ruina Article referit a ajuntaments llunyans, i d’una font tan poc fiable com Libertad Digital, però segur que alguna cosa hi ha de cert.
Querido Ayuntamiento: dime de qué presumes y te diré de qué careces un altre article referit a la situació econòmica dels ajuntaments. En aquest cas, sembla que pot tenir arrels més properes. L’ajuntament de Riudoms, sembla que vol tirar endavant l’urbanització de la continuació del Passeig dels Germans Nebot, tan si, com si, tot i que ara, com a tot arreu, tot el tema del toxo està totalment aturat.
Categories: Crisi econòmica
July 11th, 2010
La Generalitat insta al Gobierno a “rehacer puentes” en el Debate del estado de la Nación tras la histórica manifestación de Barcelona
Que no s’ha de refer res, que el que s’ha de fer és acabar de trencar si encara hi ha alguna cosa que ens uneixi a Espanya. Collons!!!
Categories: Independència
July 10th, 2010
Acabo de veure per TV3 tot el seguiment que han fet de la manifestació, i que voleu que us digui, tinc sentiments contraposats.
Per una banda:
Veure tota aquesta munió de gent, amb crits de independència, que la majoria dels assistents, segur que no en volen sentir parlar de cap estatut, ni del nou, ni del vell, ni de cap altra, si no de la constitució catalana, magnific!
Per l’altra banda:
Que sortirà demà als mitjans espanyols?
Però tot això en petit, doncs demà tot el protagonisme serà per “la roja”, que guanyi la final, o no, ja se’n encarregaran que duri el tema una bona temporada.
Reflexions:
Ho vull deixar ben clar, altres obligacions a aquesta hora, m’impedien de ser-hi, però segurament tampoc hi hagués anat, o en tot cas, només al darrera d’aquesta pancarta: “Pel parlament sobirà que proclami l’estat català” doncs també ho veig des de l’altra banda: “No desfilaré darrere dels botxins de Catalunya”
Quin paper faran demà aquests polítics que avui encapçalaven la manifestació? Cada un intentant tirar l’aigua cap el seu moli, i cap treballant realment per la independència, si realment ho volguessin, el que tindrien de fer és una pinya per aconseguir-ho.
Per altra banda, m’he esgarrifat de la manipulació informativa a la qual estem sotmesos, per TV3, no han parat de dir 1.500.000 de participants. Quan convé, tirem cap a munt, quan convé tirem cap avall. Penso que d’aquesta manera no podem anar en lloc, si no ens agrada que ens manipulin, tampoc podem manipular nosaltres.
Per qui hi estigui interessat en aprofundir sobre el tema:
Actualitzo el diumenge pel matí:
Per les noticies no veig res que faci referència a aldarulls de matinada, millor.
La premsa del règim, tal com s’esperava, La Roja i la part més negativa que han pogut trobar, a part dels 57.000 manifestants que donen.
A partir d’ara, la pilota torna a estar, (una vegada més), a la teulada dels polítics, tindran un mínim de seny?
Trobo en un altre bloc, un recull de fotos: Manifestación en Barcelona. Grandes (¿?) Fotos.
Me’n agrada especialment una:
Fins als collons de tots el polítics
Recomano l’article del Sergi Pàmies: ¿Alguien vio el helicóptero? també el del Quim Monzó: Indignación y crema solar especialment el paràgraf:
Pero, claro, la gente mira entonces a sus políticos y se deprime aún más. ¿Estos son los que nos tienen que sacar del atolladero? Un chico reparte papelitos que debe haber preparado en casa. Por una cara se lee: “Polítics catalans incompetents!”. Por la otra, “Polítics catalans, dimissió!”. Pobre iluso. Los políticos son funambulistas capaces de todo….
Categories: Independència
July 8th, 2010
Ahir vaig anar a dormir sense saber res del resultat, en vaig tenir prou amb algun cotxe que va passar pitant, no crec que hi hagin tants alemanys bojos pel futbol aquí.
Però aquest matí me’n assabento que l’únic gol va ser marcat pel Puyol, capità BlauGrana. Això encara fa més mal.
He de reconèixer que en el fons ho entenc, son esportistes de molt alt nivell, i no saben aixecar el peu del accelerador, i tampoc crec que vulguin, no tothom pot jugar una final d’una copa del món, i entenc que es deixi de banda possibles sentiments patriòtics davant una fita d’aquesta alçada.
Al menys servirà per a fer callar a tota la caverna mediàtica, que després de perdre amb Suïssa, ja van aprofitar per a parlar malament de tots els jugadors catalans.
Malauradament, això també te un efecte pervers, Espanya veu, una vegada més, que sense l’aportació de Catalunya, (en aquest cas, dels futbolistes Catalans), no aniria en lloc, per la qual cosa, els referma en la coneguda posició contraria a les seleccions catalanes.
Quedem en mans d’Holanda.
Categories: Independència
July 6th, 2010
Comencem per la dolenta: Acaba sense acord la reunió entre els partits i Òmnium Cultural per la capçalera de la manifestació del 10-J perfecte, a Madrid no hi deuen cabre de joia.
Anem per la bona: Sant Pere de Torelló també és un municipi ‘moralment exclòs’ de la Constitució mai es tard quan arriba, personalment no he tingut d’esperar a la sentencia, fa molt de temps que em sento moralment exclòs de la constitució o de qualsevol cosa que tingui a veure amb espanya. Encara que tard, sempre es bo que hi hagi qui s’adoni que amb aquestes companyies no podem anar en lloc.
Categories: Independència
July 4th, 2010
Veig que a malaprensa es fan ressò d’una noticia que també vaig veure publicada a La Vanguardia, que em va sobtar, però que tampoc li vaig donar més importància:
Un tercio, dos tercios…, ¡qué más dará!
En fi, res de nou, malauradament entra dins del “normal”
Categories: General
July 1st, 2010
Sento una remor de fons, aixeco el cap i me’n adono que prové del aparell de televisor, una colla d’energúmens cridant cada un per la seva banda a l’Agora, tema: Sentencia de l’Estatut, participants: portaveus dels partits amb representació parlamentaria.
Que em sembla entendre amb la poca atenció que hi tinc? Que cada un intenta vendre una posició pròpia, i desmerèixer la dels altres. L’únic que entendria com a correcte seria un front comú de tots en front del PP i Ciutadans.
I per si no en tenim prou, només ens fa falta el Laporta
Després ens estranyem que els espanyols ens donin per darrera contínuament.
Categories: Catalunya, Independència
